Sant Esteve Sesrovires és un municipi situat al Baix Llobregat (província de Barcelona), que amb més de 18 km2 de superfície i a 173 msnm, acull uns 7.000 habitants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Es troba a l'ombra de la muntanya de Montserrat, entre el Llobregat i l’Anoia, a tocar del Penedès, en una zona de relleus ondulats serpentejats per torrents. Aquesta situació ha donat lloc al seu paisatge de bosc mediterrani de ribera i a l’equilibri entre la indústria i l’agricultura. La importància de la indústria de Sant Esteve recau en els seus polígons industrials, amb empreses tan reconegudes com Chupa Chups o SEAT. L’equilibri d’aquestes zones s’aconsegueix amb l’agricultura basada en arbres fruiters, on la fruita més reconeguda és la cirera, i extensions de vinyes amb D.O. Penedès, que després donaran lloc als vins i caves que es produeixen en els tres cellers del municipi.

 

Els primers vestigis de població en temps dels romans haurien pogut concentrar-se en alguna de les rovires enlairades del terme. Anterior al poblament medieval i sense connexió amb aquest, al barri del Pou del Merli hi ha testimonis d’un eremitisme primitiu, relacionat amb la tradició visigòtica anterior. Hi ha tres eremitoris excavats artificialment a la roca, que foren aprofitats posteriorment com a barraques de pagès, per la qual cosa n’hi ha dos de molt transformats. Sobre els eremitoris, al cim del turó, hi ha vestigis d’un poblat que podria ser altmedieval.

 

La parròquia i el castell de Sant Esteve eren part de la baronia de Castellvell, formada pels municipis actuals de Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires. La baronia va anar canviant de mans per herències i enllaços matrimonials durant diversos segles fins que s’aboleixen els règims feudals. Sobre el 1863 es va configurar el nucli urbà amb aproximadament 100 cases, i no va ser fins al 1889 que es va construir l’església, tal com la coneixem actualment, amb l’ajuda de tots els habitants del municipi.

 

 

El relleu ondulat del territori afavorí l’assentament de masos com Can Farràs (actual Ajuntament), Can Canals Nubiola, Can Julià de la Riera, Can Tobelleta, Masia Bach, Can Margarit, Can Bargalló, Ca n’Estella... ara per ara n’hi ha 16 en bones condicions i 4 més en runes o semiderruïdes.

 

 

Actualment, Sant Esteve Sesrovires és sinònim de qualitat de vida per la seva situació geogràfica i per les seves tradicions. És un poble tranquil i actiu al mateix temps. L’equilibri entre la indústria i el comerç, la cultura i les tradicions, l’esport i el lleure, l’entorn natural i l’entorn urbà, l’alt nivell associatiu de les seves gents, són les seves característiques principals. El casc urbà, els set barris residencials i els polígons industrials conviuen i participen d’aquest equilibri. No en va, hi ha una frase que projecta Sant Esteve Sesrovires arreu: “Sant Esteve, en tots els sentits”.