 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
||||||||||
 |
|
|
|||||||||||||||
| |
 |
 |
 |
|
|||||||||||||
 |
|
||||||||||||||||
| |
 |
 |
|
||||||||||||||
 |
|
 |
 |
 |
 |
|
|||||||||||
 |
|
 |
 |
|
 |
|
|
||||||||||
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||
| |
|
|
|||||||||||||||
| |
|
|
|
|
|||||||||||||
| |
|
||||||||||||||||
| |
|
|
|
||||||||||||||
| |
|
|
|
|
|
|
|||||||||||
| |
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||
|
Història
|
La història medieval del municipi té el seu orígen en la baronia de Castellvell de Rosanes, demarcació feudal que comprenia Castellví de Rosanes, Sant Esteve, Abrera, Martorell, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca. Els documents més antics que ens parlen de la parròquia de Sant Esteve són del 1082. En els segles posteriors, els drets del castell i la parròquia van anar canviant de mans. L'any 1503, Lluís de Requesens per ordre del rei Ferran el Catòlic va fer-se amb la potestat de redimir el castell i la parròquia.
El s.XV va estar marcat per unes dures condicions de vida agreujades per diverses epidèmies i períodes de sequera. La situació va perllongar-se durant el s. XVI i ben entrat el s.XVII, quan l'any 1640 es produí la Guerra del Segadors, amb el brutal assalt a Martorell. Durant els anys de la guerra la baronia de Castellvell fou confiscada per les Corts Catalanes.
La derrota de l'11 de setembre de 1714 va marcar l'inici d'una etapa de pèrdua progressiva d'autonomia i declivi tant econòmic com social.
En arribar el s.XIX Sant Esteve comptava amb una presència de població escassa. L'any 1861 els comtes de Sobradiel i de los Vélez van vendre a Jaume Sintes i Oliver les finques territorials i jurisdiccionals de Sant Esteve i altres pobles de l'antiga jurisdicció feudal. La no acceptació del nou senyoriu va desembocar en un litigi legal. Finalment, la tasca de l'advocat Estanislau Figueres va permetre, l'any 1868, l'alliberament del domini feudal de Jaume Sintes.
L'any 1893, el ferrocarril
arribà a Sant Esteve amb el Carrilet, que enllaçava Igualada
pel cantó de ponent i amb Martorell pel cantó de llevant.
Tot i això, l'aïllament del municipi perdurà bastants
anys, aguditzat per la manca de vies de comunicacions amb els altres municipis.
L'aigua va arribar al poble
l'any 1958, gràcies a una gran obra d'elevat pressupost que va
permetre abastir d'aigua corrent tots els domicilis. Aquest projecte hidràulic
marcà l'inici d'una època de grans canvis i avenços
que s'ha anat desenvolupant fins a configurar, en tots els sentits, el
Sant Esteve actual.
